Una dècima de segon abans de tornar a criticar els francesos perquè posen en dubte els èxits dels nostres esportistes, hauríeu de saber que Kilian Jornet Burgada (Sabadell, 1987) ha compartit enguany el reconeixement de “campió de campions” que atorga anualment el diari L’Équipe amb, entre d’altres, Usain Bolt o Serena Williams. La transcendència d’aquest esportista de muntanya supera, i de molt, els seus èxits en competició (us en resumiria el seu palmarès, però a Jot Down el que és llarg són les entrevistes, no les entradetes). Indestriablement vinculat a la muntanya des de la seva infantesa, passada als gairebé 2.000 metres d’alçada del refugi de Cap de Rec, el seu últim projecte, Summits of my life, el portarà a les serralades d’arreu del món intentant batre els rècords als cims més alts de tots els continents. L’excusa perfecte per transmetre uns valors que ell ha heretat i que ara vol compartir. No s’ha cansat de córrer, però l’esgota resseguir sempre els mateixos camins. Amb tot just vint-i-cinc anys, crema etapes tan de pressa com ho fa tot a la seva vida, i ni tan sols ell és capaç d’anticipar què farà demà. Però sap segur on ho farà: a la muntanya. En ple hivern, i només un parell d’hores després d’haver guanyat per enèsima vegada una prova de la Copa del Món d’esquí de muntanya, ens rebia a Chamonix, als Alps francesos, segurament el punt més baix fins on ell està disposat a descendir i el punt més alt on nosaltres érem capaços d’enfilar-nos.
Què en queda d’aquell nen que, de gran, volia ser comptador de llacs?
Tot, perquè jo crec que ho sóc. No sóc comptador de llacs, precisament, però estic tots els dies a la muntanya, entrenant, fent sessions fotogràfiques o fent altres coses. Realment gaudeixo el dia a dia i la meva feina, que és estar a la muntanya. Al principi potser era més egoista, amb allò de ser comptador de llacs…
Home, era molt bonic que un nen de cinc anys digués això.
Sí, però ara almenys transmeto coses. Puc transmetre uns esports que crec que tenen uns valors i et fan adonar d’algunes coses quan els practiques. I això permet que hi hagi més gent que els conegui i s’adhereixi a aquests valors.
El dia que l’alcalde de Sabadell et vulgui dedicar un carrer, què hi hauran de posar a sota del teu nom? Atleta, corredor, esquiador, muntanyenc, nòmada?
Este artículo de nuestro archivo está completo para lectores registrados. Registrarse es gratis y solo lleva un minuto.
Pingback: Jot Down Cultural Magazine | Kilian Jornet: “La montaña es la cruda realidad, te obliga a ser quien eres”
Carles, felicitats per l’entrevista, molt interessant. A part de físicament ser un fora de sèrie, el Kilian té el cap molt a lloc, que no és gaire fàcil a aquests nivells d’èxit!
Està clar que el Kilian és un grandíssim esportista! Però pel que més em sorpren és per com és :D
D’acord que els resultats que aconseguiex són espectaculars i, la majoria, impossibles per a la resta, però crec que se l’hauria de valorar o donar-li un major reconeixement com a persona més que com a esportista! Tot i que, per mi, és el millor esportista, actualment.
El respecte per la natura, la muntanya és el que el fa ser…tan GRAN!
Pingback: LA CARTA DE VALORS DE KILIAN JORNET | Fotos de frase / A little photo corner in our milky way
he llegit desenes d’entrevistes al Kilian i ja no pensava llegir-ne més però heu aconseguit un angle nou sobre ell, felicitats
Me gustaría que tradujerais esta entrevista. Siento un profundo interés y respeto por Killian Jornet. El mismo interés y respeto que siendo por el catalán como lengua. Pero me gustaría leerlo en castellano. Espero que no se tome a mal mi petición.
Gracias
Hola. Justo al principio de la entrevista, debajo de la primera foto, tienes un link a la versión en castellano :) Un saludo.
No lo había visto. Gracias!