El programa Els Ulls de la Història, del qual parlàvem fa poc en aquestes mateixes pàgines, continua estenent-se per Catalunya i arriba ara al Castell de Miravet amb una proposta que convida a viure el patrimoni d’una manera directa i sensorial, a través de nous relats i de tecnologies immersives. L’experiència, ja present a la Roca dels Moros del Cogul, a la Cartoixa d’Escaladei i al Centre del Romànic de la Vall de Boí, suma així un nou enclavament a un recorregut que busca renovar la manera com ens acostem als monuments.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Miravet, Miquel Morales, han presentat aquest mes la nova incorporació a Els Ulls de la Història. En aquesta ocasió, el projecte se centra a apropar al públic la riquesa històrica i arquitectònica del conjunt templer del Castell de Miravet des d’una dimensió vivencial, incorporant actuacions que faciliten una comprensió més profunda, accessible i contemporània del monument.
Aquesta iniciativa continua impulsant la renovació dels espais patrimonials de Catalunya mitjançant noves museografies que aposten per la innovació tecnològica com a eina narrativa i representa una oportunitat per revisar i actualitzar els relats tradicionals de la visita, substituint el discurs únic per una constel·lació de microrelats que situen el visitant en moments concrets del passat i connecten la història local amb preguntes i emocions d’abast universal.
La nova visita s’articula a partir d’un relat en primera persona, construït sobre una recerca minuciosa i un rigorós treball d’interpretació patrimonial. Per fer-ho possible, s’han desenvolupat diferents recursos que permeten accedir a la informació de manera flexible i personalitzable, adaptant-se als interessos de cada visitant i configurant una experiència singular. Aquests relats posen l’accent en les vides de les persones que van habitar el castell i en la societat medieval que el va sostenir al llarg del temps, incorporant mirades transformadores que fan de la visita un recorregut més atractiu, inclusiu i accessible.
Entre els nous recursos destaquen una experiència de realitat virtual, una instal·lació audiovisual i un interactiu, als quals s’hi afegeixen una nova guia multimèdia i una senyalització renovada, concebuda per ser mínimament invasiva i respectuosa amb la contemplació del monument i amb les restes arqueològiques.
La història del Castell de Miravet ha estat tradicionalment vinculada a la presència templera i a l’aura mítica d’aquest orde de monjos guerrers. En una societat plural com l’actual, el projecte proposa una nova mirada que fa aflorar altres veus de la societat medieval que sostenien el castell sense formar part de l’orde. A l’antic celler del pati d’armes s’hi ha instal·lat una experiència de realitat virtual que permet viatjar en el temps i contemplar el castell tant en els seus moments d’esplendor com en el de la seva caiguda, quan va ser un dels darrers baluards templers. Aquest recorregut es fa de la mà de Saïd, un nen musulmà que, juntament amb la seva família, treballa les terres dels templers i acompanya el visitant en el seu periple per l’interior del castell.
Als peus de l’església, una instal·lació audiovisual titulada «La Comanda», formada per diverses pantalles, mostra fragments de la vida quotidiana dels pobles que formaven part del territori gestionat pels templers. Aquestes escenes conviden a reflexionar sobre l’exercici del poder des d’aquest enclavament i sobre el seu impacte en les persones que vivien sota el seu domini. Al refetor, fidel a la seva funció original com a espai dels àpats monàstics, s’hi ha incorporat un interactiu que permet preparar plats de la cuina medieval, relacionant els fruits de la terra, les tècniques culinàries i la vida quotidiana en un castell governat per monjos que, malgrat la seva condició religiosa, exercien funcions militars i gaudien de determinats privilegis, també en l’àmbit alimentari.
La guia multimèdia i la nova senyalització interpretativa acompanyen el visitant al llarg de tot el recorregut, identificant i contextualitzant cada espai i transformant la visita en una experiència interactiva. La guia ofereix reconstruccions en 360º de l’aspecte del castell en època medieval i es pot utilitzar lliurement des de dispositius mòbils. Inclou una versió general i una altra pensada per a famílies, amb continguts adaptats als més petits, i està disponible en català, castellà, anglès i francès, així com en llengua de signes catalana. La senyalització s’ha renovat completament, incorporant reconstruccions visuals basades en els darrers avenços de la recerca històrica i arqueològica, així com textos més clars, accessibles i inclusius.
Els Ulls de la Història és un projecte orientat a reforçar el caràcter social i el potencial del patrimoni cultural català, i s’articula al voltant de tres eixos: noves museografies als monuments, una experiència didàctica per a centres educatius i un espai de promoció territorial al Palau Moja de Barcelona, l’Espai Moja: Catalunya patrimoni viu. A més dels espais ja en funcionament, a principis de 2026 també s’inaugurarà al monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva.
Per cada monument que s’incorpora al projecte es dissenya una experiència didàctica en format de situació d’aprenentatge, que inclou un dossier amb diferents sessions i una sala de realitat virtual mòbil, similar a la instal·lada als mateixos monuments. Aquesta tecnologia permet portar els espais patrimonials de manera virtual a les aules dels centres educatius que ho sol·liciten. Al llarg del curs, quatre equips itinerants recorren els centres de Catalunya i es preveu que el projecte arribi enguany a uns 10.000 alumnes.
Amb la inauguració d’Els Ulls de la Història al monestir de Sant Pere de Rodes es donarà per completada la primera fase del projecte, culminant un cicle dedicat a la recerca de nous relats i a l’exploració de formes innovadores de divulgació del patrimoni mitjançant experiències interactives i immersives. A partir de 2026 s’iniciarà una segona fase que abordarà la creació de noves instal·lacions en altres espais patrimonials emblemàtics, com el castell de Cardona, el teatre romà de Tàrraco, la colònia Sedó, la ciutat ibèrica d’Ullastret o el jaciment andalusí del Pla d’Almatà, amb l’objectiu de continuar aprofundint en la relació entre tecnologia, memòria i paisatge cultural i de fer més accessible i significativa la comprensió del passat.
