In your face: èpica, abús i llegenda del trash-talk (I)

Versión en castellano aquí.

És el llenguatge agressiu utilitzat per desestabilitzar psicològicament una altra persona, sobretot a l’esport. Sense un origen concret, el trash-talk està fortament vinculat a la comunitat afroamericana dels EUA, que l’ha utilitzat com una expressió d’autoafirmació personal i col·lectiva

Des del gran Muhammad Ali fins a les estrelles més importants de la NBA, el llenguatge escombraries ha generat un fenomen oral que traspassa dècades i àmbits, però a dia d’avui sembla més qüestionable que mai

Float like a butterfly, sting like a bee. His hands can’t hit what his eyes can’t see. Now you see me, now you don’t. George thinks he will, but I know he won’t. La frase ha passat a la història per la doble metàfora inicial, poètica i explícita com la seva boxa, encara inigualada: un joc de peus rítmic i veloç, el denominat Ali shuffle, endavant i endarrere, endavant i endarrere, ara em veus, ara no em veus. I simultàniament a la dansa, una ràpida i coordinada combinació de cops amb un únic final possible: el rival a la lona, els braços alçats, la victòria incontestable.

La història posterior a la frase és bonica i mereix un breu apunt. El boxejador George Foreman va patir en directe la “faula” de la papallona i l’abella, però no de la forma que es podia arribar a imaginar. Si és que s’ho imaginava, és clar, perquè al 1974 era el campió mundial dels pesos pesants, un púgil invicte en 40 combats com a professional que havia noquejat el gran Joe Frazier i a Ken Norton en dos assalts. Ali, en canvi, havia patit molt davant d’aquests dos, i una majoria de crítics pronosticava una victòria aclaparadora de Foreman, més jove, extremadament dur, en la plenitud.

En el Rumble on the jungle celebrat a la República Democràtica del Congo (aleshores el Zaire), Ali va demostrar que podia aparcar la seva condició de fi estilista i encaixar tots els cops del món. Potser tots no, però sí els que li llancés Foreman. Amb el seu entrenador van idear el rope-a-dope, una enginyosa manera de protegir-se dels cops del rival a redós de les cordes del quadrilàter, a les que van rebaixar la tensió amb una clau anglesa uns minuts abans del combat perquè fossin més elàstiques i favorables a un possible contraatac. Ras i curt, es tractava d’absorbir la potència del rival fins que aquest es cansés prou com per poder tornar-s’hi amb èxit.