(Versión en castellano aquí)
La literatura de gènere en català es troba actualment en un moment molt dolç. Només cal veure els aparadors de llibreries especialitzades (i fins i tot generalistes) per trobar un bon grapat d’editorials independents que estan fent un treball encomiable en portar al lector en català tant els clàssics com les noves veus de la fantasia o la ciència ficció: Chronos, Raig Verd, Males Herbes… i Mai Més. Una editorial nascuda fa poc més d’un any de l’esforç de Judit Terradellas (La Bisbal d’Empordà, 1977) i Sergio Pérez (El Papiol, 1982) i que s’ha guanyat un espai fixe a les prestatgeries a base de bones propostes, una pluralitat de veus molt representativa de l’actualitat que vivim i un important compromís social. I unes portades delicioses, tot s’ha de dir.
Ens trobem amb els editors a la Llibreria Gigamesh i xerrem sobre la valentia o bogeria de decidir llençar-se amb una editorial independent de les seves característiques, sobre els autors i sobretot autores que els tenen enamorats o sobre l’estat actual d’aquesta mena de bombolla de pau i germanor que és el gènere en català. Oh, i sobre Terry Pratchett, és clar.
Fa prop d’un any va néixer Mai Més, editorial de llibres en català i de gènere. Sincerem-nos: pensàveu que arribaríeu a l’any amb tan bona salut?
Judit Terradellas: La intenció hi era. L’aposta per al primer any eren sis títols, i per a aquest eren vuit, el que passa que amb la COVID els números se’ns han mogut una mica, però els farem. Hem mogut les dates del calendari. El que potser no ens esperàvem és que hi hagués la bona rebuda que hem tingut.
Sergio Pérez: Sí, des del primer moment la sorpresa és que hi ha hagut una ràpida identificació per part dels lectors, i és d’agrair.
JT: Sabíem que hi havia un buit en català, tot i que hi havia altres editorials que estaven fent aquests traduccions, però hem vist que molts tenien aquesta necessitat.
He llegit que vau fer una tasca d’investigació a veure si la gent demanava els títols en català, per exemple aquí a la Gigamesh.
SP: Quan vam decidir que volíem fer llibres de gènere vam començar a relacionar-nos, perquè érem força rates de biblioteca, i vam començar a moure’ns per a conèixer el món: l’Associació Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, venir a la Gigamesh no només a comprar coses sinó també a xerrar amb l’Antonio [Torrubia]… coses així per a copsar què és el que volen, què troben a faltar… Vam començar a fer moltes visites a llibreters, especialitzats o no, i a preguntar com veien la ciència-ficció.
Este artículo de nuestro archivo está completo para lectores registrados. Registrarse es gratis y solo lleva un minuto.
