Sicus Carbonell: «Quan interessa sóc gitano i quan interessa ciutadà»

(Versión en castellano aquí)

Tot i que es diu Plaça de la Vila, Antoni «Sicus» Carbonell (Barcelona, 1974) ens cita a Rius i Taulet, el nom amb què es coneixia entre 1907 i 2009 l’epicentre del barri de Gràcia, el més gitano de la ciutat per poc que ho sembli, entre tantes barbes, bicicletes, ulleres de pasta i buldogs francesos. A cent metres escassos d’on va néixer i just a sota del mateix balcó des d’on va cantar un pregó que reivindicava respecte per la rumba catalana, l’autèntica música de Barcelona, repassa 40 anys de vida que han donat molt de si: del mercat ambulant amb el seu pare als escenaris de Nova York amb Sabor de Gràcia, de tancar els bars i festejar amb l’abisme a començar de zero convertit al cristianisme. Músic per vocació i gitano per convicció, des dels 17 anys combat a tots els fronts per normalitzar la seva comunitat en una societat que, en el millor dels casos, els dóna l’esquena malgrat que són aquí des de fa gairebé 600 anys. Si Peret era el rei, Sicus guanyaria per majoria absoluta unes eleccions a president de la república de la rumba catalana.

Pep Fornés, responsable de cultura a Gràcia durant els 90, va dir de tu: «El Sicus és un rumbero de Gràcia i amb això està tot dit». Amb això està tot dit?

Si ell ho diu…

Doncs res, ja podem acabar aquí l’entrevista. Què significa ser un rumbero de Gràcia?

En primer lloc, Gràcia ha sigut un mirall de normalització i convivència entre paios i gitanos. I, per altra banda, ser rumbero és una manera d’expressar-se, amb música, en aquest cas amb la rumba creada pels gitanos catalans a Barcelona. Els gitanos del barri teníem l’avantatge que en comptes de cantar-nos una cançó de bressol ens cantaven una rumba.

Parles en passat i ja no vius al barri. Què trobes a faltar d’aquella Gràcia on tu vas créixer?

Com tots els barris i pobles, ha canviat bastant. Ha vingut gent de fora, han canviat els llocs que eren emblemàtics, botigues que ja no hi són, gent que se n’ha anat, gent que ha mort. Jo el que trobo a faltar és el sentiment de poble que hi havia aquí al barri. Trobo a faltar l’ambient que hi havia abans. La gent s’estava més al carrer, en gaudia molt. Ara tenim internet, estem més a casa i anem més a la nostra, però abans tot es feia en comunitat.