Versión en castellano aquí.
(Ve de la primera part)
El trash-talk no és exclusiu del bàsquet. S’estén a altres esports i disciplines. Només cal pensar en les declaracions i fanfarronades de José Mourinho o Connor McGregor, les discussions a la NFL o els duels presumptuosos i ancorats en la tradició que es viuen anualment a la cursa del Palio de Siena. Per no parlar de com es tiren els plats pel cap les estrelles del pòquer, les batalles de galls del freestyle rap o els efervescents i lucratius e-sports, on hi ha autèntics i despietats duels verbals, sovint a distància, però que són pur trash-talk. Mereixen molt més espai, però s’allunyen d’allò essencial que tan bé ofereix el bàsquet, una gran quantitat de duels individuals que sovint acaben provocant aquest fenomen, duels que reflecteixen la supervivència del carrer, una mena de selecció natural basada en la fusió única i inextricable de joc i llenguatge.
És impossible parlar de trash-talk i no fer-ho de les grans estrelles de la NBA. Hi ha milers d’històries i totes amb dues raons dominants: doblegar mentalment el rival i aplacar, al mateix temps, una “necessitat narcisista, molt vinculada a l’individualisme de la cultura nord americana, de deixar anar llast, de reivindicar-se”, assegura Vázquez. Això ho feia molt en Gary Payton, fins i tot en la derrota, un tirador de primera i la llengua més ràpida de la lliga, capaç d’enfrontar-se a tothom, sense excepcions. Duia el verí tan a dins que fins i tot en els entrenaments en solitari malparlava en veu alta, com si tingués un marcador imaginari al seu costat.
La incontinència verbal de Payton no tenia aturador, i el seu trash-talk reflectia una determinada manera de ser, com una extensió de la seva personalitat. Tot i els estereotips fixats a l’estil in your face o you can’t guard me, cada gran jugador l’ha fet servir de maneres diferents. No es pot comparar l’estudiada innocència de Reggie Miller amb els abusos verbals de Kevin Garnett, un dels millors ala-pivots de la història, que va aprofitar un duel particular per desitjar un happy mother’s day, motherfucker al gran Tim Duncan, que va perdre la mare per un càncer de pit quan tenia 14 anys. Us cau malament el paio? Doncs n’hi ha més. En un partit entre els Boston Celtics i els Knicks de Nova York, va carregar contra Carmelo Anthony dient-li que la seva parella, l’actriu, presentadora de televisió i model La La Vasquez, tenia gust a honey nut cheerios, uns cereals molt populars als Estats Units. Anthony no va jugar gens bé i va rebre un partit de sanció per perseguir Garnett al túnel de vestidors. Vasquez, en canvi, s’ho va prendre amb més humor a twitter: Not for nothing, but we ALL deserve a check or some free cereal [for] all the publicity we’ve given Honey Nut Cheerios.
Este artículo de nuestro archivo está completo para lectores registrados. Registrarse es gratis y solo lleva un minuto.
Gràcies Antoni, un article collonut!