Adania Shibli: «Destruir la meva biblioteca ha estat per a mi un acte de prevenció»

Versión en castellano aquí

Traducció al català de Adrià Ruiz

A l’escriptora Adania Shibli li sobren mèrits perquè se la conegui i respecti en l’àmbit cultural i literari. No obstant, el rebombori polític i mediàtic creat amb motiu de la decisió de posposar sine die l’entrega d’un premi a la seva novel·la Un detall menor, —que s’havia de fer en el marc de la Fira de Frankfurt, dies després de l’atemptat de Hamas del 7 d’octubre de 2023 i de l’immediat esclat bèl·lic a l’Orient Pròxim que encara dura—, ha fet ombra a la seva rellevant aportació literària.

Amb tot, la polèmica ha servit com a revulsiu perquè l’obra, on algun crític alemany va «detectar» antisemitisme, arribi encara a més llars de tot el món, ja que la novel·la, que és excel·lent, va sumant traduccions, com la recent al català publicada per Editorial Navona, amb una traducció de Mohamad Bitari. L’editorial ha col·laborat, a més, perquè l’autora participi en un diàleg al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona («Escriure en l’esborrament»), i en un taller amb artistes al centre de producció i recerca HANGAR («Destrucció – Alto el foc»), tots dos a Barcelona.

Des de la seva publicació el 2017, Un detall menor no ha deixat de recollir èxits i premis literaris, a més d’haver estat preseleccionada per l’International Booker Prize i finalista del National Book Award. Compta, a més, amb la lectura i el sòlid suport d’escriptors com el Premi Nobel de Literatura John M. Coetzee. Sobre el llibre —dividit en dues parts, en dos espais, en dos temps, en dos estats de consciència— s’ha dit que pertany al gènere de la novel·la com a resistència. És, a més, un estudi sobre el llenguatge i un homenatge al llenguatge mateix i als seus mestres: Khalil Al-Sakakini, Primo Levi, Wisława Szymborska.

Ets una de les escriptores contemporànies en llengua àrab amb major projecció internacional. Fins a quin punt la teva biografia com a palestina i el teu origen familiar beduí estan presents en la teva escriptura, en l’ús que fas del llenguatge i del silenci? En el teu llibre Un detall menor t’allunyes de la forma narrativa tancada, la qual cosa és pròpia del relat oral, obert al canvi, no cristal·litzat.

Prefereixo no descriure’m amb el títol d’«escriptora», sinó amb la forma verbal, amb l’acte d’escriure (writing), que per a mi també significa viure (living). Per a mi Palestina no és una identitat nacional sinó una mestra de la vida, de com existir i de com relacionar-me amb l’art des d’una posició ètica i d’escolta, conscient i compromesa amb el que anomenem sensibilitat. Crec que la meva biografia personal no és important, no és el central. Tanmateix, soc testimoni de com el llenguatge sorgeix, d’una manera molt específica, en el context de Palestina. Un context d’exclusió i d’eliminació, també del llenguatge. Això m’ensenya a veure com es prevenen o com s’ignoren certes narratives i a observar aquests fenòmens des d’un cert sentit de nomadisme. No és una cosa triada, el context el marca una expulsió. Succeeix quan t’expulsen del territori de la narració, del territori del llenguatge i de la terra mateixa. És un tipus de nomadisme que també viuen les persones que es veuen obligades a migrar o a abandonar les seves cases. Amb el desplaçament físic també es dona un desplaçament del llenguatge en el qual vius. El llenguatge és com un paisatge molt íntim que et veus obligat a abandonar, si no íntegrament sí en alguns aspectes. Perds l’estat d’innocència quan passes de relacionar-lo amb el fet de comunicar coses a que, de sobte, aquest llenguatge es relacioni amb un estat de fugida i de càstig. L’exemple més immediat és que en els mapes no hi ha una referència a Palestina, no hi ha el seu nom escrit. Quan t’adones d’això, et converteixes en testimoni d’aquest conflicte.